Quan la pesca és útil per a la protecció del medi ambient: l’ús de telemetria acústica
Els pescadors esportius o recreatius, plens de coneixement i experiència sobre el medi ambient, són d’una ajuda inestimable per als investigadors que utilitzen la telemetria acústica per fer seguiments del desplaçament d’individus. Aquesta tecnologia funciona gràcies a un sistema d’emissió (transmissors) i a un sistema de recepció (xarxa de receptors fixes o balises acústiques submergides). Els transmissors implantats en els peixos, emeten senyals acústics, amb informació sobre la identitat de l’animal i la profunditat en la qual es troba. Aquesta informació quan és emesa dins del radi de recepció (300 metres al voltant de cada balisa), és rebuda pels receptors fixos o balises i emmagatzemada juntament amb la data i l’hora. Cada senyal correspon a un número d’identificació per a un peix, un temps de registre, una velocitat i profunditat. Així, un total de 310 individus de deu espècies diferents, poden ser seguits i els seus moviments enregistrats.
Pescadors recreatius o professionals, tots poden intervenir com a voluntaris i voluntàries per capturar els peixos, que posteriorment, seran alliberats amb el transmissor acústic implantat.
Quines espècies poden ser capturades?
Per tal de cobrir el màxim nombre d’hàbitats diferents, les espècies seleccionades tenen un interès patrimonial i pesquer, i han sigut seleccionades especialment per les seves diferències en el seu (alimentació, reproducció i cria), la seva capacitat de desplaçament (distàncies, hàbitats utilitzats i períodes), i la connectivitat de les seves poblacions entre les diferents àrees marines protegides.
Es té constància que els Llobarros, les Orades i els Espets esporàdicament inicien viatges a llarga distància. Més discretament, també els fan els Meros, els Corballs, sargs i llagostes (crustacis).
També es marcaran cànteres i els déntols, així com algunes captures “incidentals” com per exemple la Sèrvia, el Sarg imperial, Tallahams o la Morruda, que no són estrictament espècies del programa Resmed, però que segueixen sent interessants a causa de la manca total o parcial de dades reportades d’aquestes espècies.
Per a què s’utilitzaran les dades recopilades?
Mitjançant tècniques combinades de telemetria acústica, censos visuals i vídeo, i amb el suport de la ciència ciutadana, es determinarà els hàbitats i zones d’alimentació, reclutament i cria i zones de reproducció, així com els hàbitats utilitzats com a corredors biològics i els mecanismes de connectivitat entre les diferents àrees marines protegides.
Gràcies a les 94 balises immerses al llarg de la costa, s’aconsegueixen els “patrons” de moviment d’una espècie en particular. Així serà possible extrapolar el desplaçament d’aquests individus a l’escala de tota la població de l’espècie en qüestió. Això permetrà saber exactament on es troben els hàbitats essencials per a cada espècie i orientar noves eines de gestió, que integrin tots els hàbitats essencials durant el cicle de vida de les espècies, incloent-hi noves propostes de protecció espacials i temporals, combinades amb l’ús responsable per part dels diferents actors del territori.
Aquesta informació serà de gran utilitat per a dissenyar mesures de gestió efectives a un nivell regional transfronterer. Una millora de l’eficiència en la gestió permetrà un millor aprofitament dels recursos, així com una millora dels usos i els diversos serveis ecosistèmics que ens proporciona el litoral Mediterrani.
Les campanyes de marcatge s’executen des de la tardor / hivern del 2020 fins a principis d’estiu de 2021,
per a finalitzar el projecte l’any 2022.
Participa en la pesca experimental del projecte RESMED
Si sabeu pescar alguna de les espècies afegides, des de la costa o des d’un vaixell, des de la reserva natural marina de Cerbère-Banyuls fins a Norfeu a Espanya, podeu contactar amb el Projecte RESMED a: resmed@resmed.cat
És una sensació gratificant saber que s’ha ajudat la ciència en la mesura del possible.
